Steve Earle - "Ghosts of West Virginia" (2020)

Al principi, "Ghosts of West Virginia" (2020) ni tan sols havia de ser un disc. Steve Earle va compondre bona part de les cançons que l'han acabat conformant com a banda sonora de "Coal Country", una obra de teatre de Jessica Blank al voltant de l'accident que l'any 2010 va matar 29 treballadors d'una mina de Virgínia de l'Oest. El pitjor desastre miner de la història recent dels Estats Units. I un episodi que la memòria col·lectiva nord-americana sol contemplar com un símbol de l'opressió capitalista sobre la classe treballadora.

Blank va escriure el guió a partir d'entrevistes amb supervivents i familiars de les víctimes, i Earle la va acompanyar durant tot el procés en condició de director musical. Si l'objectiu de la producció era servir d'altaveu a aquells que sovint són silenciats, l'experiència del texà com a cronista de l'Amèrica més desolada i desemparada va esdevenir vital a l'hora de trencar el gel. Segons confessava ell mateix en una entrevista recent, bona part dels entrevistats –les persones representades a l'escenari, ni més ni menys- tenien en comú el fet de posseir una còpia de "Copperhead Road" (1988).

Precisament, l'herència hillbilly de peces com "Union, God and Country", "Black Lung", "Fastest Man Alive" o "John Henry Was a Steel Drivin' Man" –aquesta última enllaça la llegenda al voltant del popular heroi ferroviari amb la realitat de comunitats mineres com la del comtat Raleigh, on va tenir lloc l'accident- podrien formar part del propi "Copperhead Road", si bé els acabats i la càrrega social del conjunt del disc remeten per moments al posicionament polític que Earle va adoptar sense pèls a la llengua en plàstics com "Jerusalem" (2002) o "The Revolution Starts Now" (2004).

Enregistrat amb l'actual encarnació de The Dukes –amb Chris Masterson i Eleanor Whitmore a banda i banda d'Earle, i Jeff Hill (Chris Robinson Brotherhood) ocupant el lloc del desaparegut Kelley Looney-, "Ghosts of West Virginia" parteix d'un esdeveniment concret i local per a adreçar, fins i tot quan recita els noms dels 29 miners morts a la solemne "It's About Blood", un relat tan constant i global com és l'eterna lluita de les peces contra l'engranatge, de l'home contra la màquina, de l'individu contra el sistema.